Si haguéssim de triar a un sol habitant de Barcelona per representar a la ciutat, indubtablement es tractaria d’Antoni Gaudí.
Nascut el 1852, l’obra d’aquest genial arquitecte es l’imatge més coneguda de Barcelona. D’entre tota la seva obra, que no es limita a Barcelona, ja també va treballar en d’altres punts de la geografia catalana i espanyola, destaquen per la seva originalitat i bellesa els edificis de la Casa Batlló i la Casa Milà, així com el temple de la Sagrada Família i el Park Güell.

La Casa Batlló destaca per la lluentor i colors de la façana i la forma de drac de la teulada. Sobre un edifici ja existent, Gaudí rebé l’encàrrec de la família Batlló de reformar-lo totalment per a fer-ne la seva nova vivenda.

La Casa Milà, també dita La Pedrera, fou l’últim projecte de Gaudí abans de dedicar-se en exclusiva a la seva gran obra encara avui inacabada, la Sagrada Família. Es tracta d’una obra molt especial, i com a mostra queda l’acta oficial en la que tècnics de l’ajuntament admeten que l’edifici es de gran valor artístic i per tant quedava lliure de complir les ordenances municipals d’edificació.

La Sagrada Família, l’obra més representativa de Barcelona, es començà a construir el 1882, idea de José María Bocabella, un llibreter de la ciutat que el 1866 fundà l’Associació de Devots de San Josep. El projecte i les obres foren encarregats a Francisco Del Villar, un arquitecte que proposava una església d’estil neogòtic. El 1883, un any després d’iniciar-se les obres, Del Villar abandonà el projecte per discrepàncies amb la junta constructora, i Gaudí se’n feu càrrec. A partir d’ aquell moment, Gaudí modifica totalment el projecte, i aplica les seves originals solucions constructives i estètiques per a crear possiblement el temple més original de tota la cristiandat.

El Park Güell es sense cap dubte l’obra més singular de Gaudí. Planificat com una urbanització per a la rica burgesia de Barcelona, l’any 1900 Gaudí va idear una trama de viaductes, places i edificis de serveis. Gaudí exigia que tota la vegetació fos autòctona de la zona, i que no es pogués talar cap arbre per a construir. A nivell comercial, el projecte de la urbanització fracassà totalment, ja que no es va vendre ni una sola parcel•la, i finalment va ser declarat parc municipal et 1922 al morir Eusebi Güell, propietari i mecenes de Gaudí.
El visitant pot admirar la Sala Hipòstila, o sala de les columnes, que hauria albergat el mercat de la urbanització. Les 86 columnes que conformen aquest singular espai fan 6 metres d’alt i 1.30 de gruix, i suporten el Teatre Grec, la gran explanada limitada pel conegut banc curvilini decorat amb els bells mosaics característics de Gaudí.

La UNESCO va declarar el 1984 totes aquestes obres Patrimoni Mundial de la Humanitat.