Si bé s’han trobat restes d’antics poblats neolítics, de fa més de 4000 anys enrere, les primeres referències fiables d’assentaments a l’àrea de Barcelona daten dels segles VII – VI a.C. referents a les tribus laietes instal•lades als turons de Montjuïc.
La ciutat de Barcelona va ser fundada al segle I a.C. pels romans durant la seva conquesta de la península ibèrica. La ciutat va créixer durant l’Imperi Romà i fou emmurallada, tot i que la capital provincial era Tarraco (avui Tarragona)
En caure Roma, Barcelona va ser conquerida l’any 415 per Ataülf, rei dels visigot i esdevingué capital del regne fins el trasllat del rei a Toledo. Tres segles més tard, el 717 la ciutat caigué sota les tropes musulmanes d’ Al-Hurr, i més tard reconquerida pels francs l’any 800 i fortificada per Carlemany per tal d’establir un punt de defensa davant dels musulmanes. Carlemany nomenà diversos comtes per a governar aquestes noves terres, essent el Comte de Barcelona el màxim responsable de la Marca Hispànica, sotmès a vassallatge al rei franc. L’any 985, les tropes musulmanes atacaren Barcelona, però el rei franc no va acudir en ajuda del comte, fet que automàticament extingí el vincle de vassallatge.
L’any 1137, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es casà amb la filla del Rei d’Aragó, qui no tenia hereu. Mercès a aquestes noces, Barcelona esdevingué capital de la Corona d’Aragó, un dels regnes més poderosos dels segles X – XIII i que va conquerir València, les Balears, Nàpols, Atenes, Sicília i Sardenya. L’expansió de la Corona d’Aragó es veié frenada bruscament per la pesta negra, i l’increment de la pirateria a la mediterrània, que feu impossible de mantenir les rutes comercials de la flota catalana.

Al s. XV la Corona d’Aragó queda sense successor i s’uneix al regne de Castella a través del matrimoni dels Reis Catòlics. Tot i aquesta unió, Barcelona continuà com a capital de la Corona d’Aragó fins el 1714, ja que Castella i Aragó seguien organitzats com a dos regnes independents.

No fou fins l’arribada de la dinastia borbònica que els regnes de la península foren unificats sota el nom d’Espanya. El rei Felip V va abolir totes les lleis i usos de la Corona d’Aragó, passant a un model d’estat absolutista com el de França.

Durant els segles XVIII i XIX, Barcelona es converteix en el motor de la Revolució industrial a Espanya, juntament amb el País Basc. La industria catalana destacà en el sector tèxtil i metal•lúrgic, creant grans fortunes que permeteren a la burgesia catalana sobreposar-se a las successives revoltes obreres i alçaments militars contra el govern, i deixant per a la humanitat grans obres civils i culturals a la ciutat, com la Sagrada Família o el Palau de la Música Catalana, que converteixen a Barcelona en la capital mundial del modernisme.

Durant el segle XX Barcelona ha format part indispensable de la història d’Espanya, proclamant des del balcó de l’Ajuntament la República el 1934, patint els bombardejos contra població civil durant els anys de guerra 1936-39 i resistint la repressió de la dictadura del General Franco.
Afortunadament, Barcelona és avui una gran ciutat, cosmopolita i oberta al món, que no ha perdut la seva essència ni orígens, encantada de rebre viatgers i capaç d’organitzar grans esdeveniments com els Jocs Olímpics, o el Fòrum de les Cultures, dotada d’una gran xarxa de comunicacions i transports, que l’han convertit en la capital de la mediterrània i punto de referència a tota Europa.